En aquest homenatge, l’artista transforma una simple roda de fusta en un mosaic de colors vius i formes geomètriques. Els vermells, blaus i verds es distribueixen en un patró captivador que recorda el treball de Carlos Mújica, mestre colombià de l’abstracció.

A través d’aquest peça, plantada en una paret de pedra i envoltada d’heura, es crea un diàleg entre el natural i l’artificial, entre el que és viscut i el que és creat. Aquesta obra no només és un tribut, sinó també una declaració del poder de l’admiració per transformar i inspirar la creació. Tanca amb la força d’un homenatge que reverbera més enllà de les seves formes, en la relació amb la història i la natura.